Dones i violència a Catalunya a finals del franquisme: La terrorista desarmada d’Anna Vilaseca
PDF (Català)

Słowa kluczowe

Catalan literature
terrorism
women’s studies
Vilaseca
Anna

Jak cytować

Palau, M. (2015). Dones i violència a Catalunya a finals del franquisme: La terrorista desarmada d’Anna Vilaseca. Studia Romanica Posnaniensia, 42(2), 67–79. https://doi.org/10.14746/strop.2015.422.005

Abstrakt

Spain suffered under the climate of state terrorism from the dictatorship of 1939 until the 1970s, and during the period including the last years of General Franco’s life to the first years of the transition to democracy. Within this historical context and during the same period, Catalonia suffered more under state terrorism than under the violence of other armed groups. The result of this was that the literature on this subject is either minimal or was written much later. Moreover, the focus on women terrorists was also scarce. Even at present, in situations of armed conflict, women are still seen as victims or as booty – not as active participants in violence. It is the distance in time and context that marks the narrative discourse of La terrorista desarmada (The Unarmed Terrorist) (2002) by Anna Vilaseca. The story is set at the end of the Franco regime and illustrates the pervading binaries defining women as submissive and peace-loving.
https://doi.org/10.14746/strop.2015.422.005
PDF (Català)

Bibliografia

ALCEDO, M. (1997). Las mujeres de ETA: construcción del género y militancia política. Ankulegi. Revista de Antropología social, 1, 31-35.

ALONSO REY, M.D. (2007). La imagen del terrorista en la novela actual española. Lectura y Signo, 2, 325-335.

BARBERÍA, J.L. (2010, 10 d’octubre). ETA se rompe en las cárceles. EL País. En línia URL: <http://elpais.com/diario/2010/10/10/domingo/1286682753_850215.html> (data de consulta: 11.09.2014).

BUTLER, J. (2007). El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós.

CAPMANY, M.A. (1969). Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra.

CATALÀ, V. (1905). Solitud. Barcelona: Joventut.

DEL ÁGUILA, J.J. (2001). El TOP. La represión de la Libertad. Barcelona: Planeta.

ESCRIBANO, F. (2001). Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich. Barcelona: Edicions 62.

GASTAMINZA, G. (2009, 20 de desembre). «Hay que humanitzar el trato a los presos»: Entrevista a Javier Elzo. El País. En línia URL: <http://elpais.com/diario/2009/12/20/paisvasco/1261341614_850215.html> (data de consulta: 11.09.2014).

GUARDIA, S.B. (ed.) (2013). Historia de las mujeres en América Latina. Perú: Centro de Estudios La Mujer en la Historia de América Latina.

JACKSON, R., BREEN SMYTH, M. & JARVIS, L. (2011). Terrorism. A Critical Introduction. Londres: Palgrave Macmillan.

LAHIRI, J. (2013). The Lowland. Londres: Random House.

LESSING, D. (1985). The Good Terrorist. Londres: Jonathan Cape.

LÓPEZ, M. (2010). Pensar la nació en femení: una introducció. Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Revista de recerca humanística i científica, XXI, 5-10.

MACDONALD, E. (2001). Shoot the Women First. Nova York: Random House.

MARTÍ IBÁÑEZ, F. (1936). Mensaje eugénico a la mujer. Estudios: Revista Ecléctica, 159, 4-7.

MARTÍN, C., ROBLES, L., ROMANO, I. & ROUILLER, Y. (2011a). El cuerpo de la mujer y la patria. Fantástikas. En línia URL: <http://escritorasfantastikas.blogspot.com.es/2011/04/el-cuerpode-la-mujer-y-la-patria.html> (data de consulta: 11.09.2014).

MARTÍN, C., ROBLES, L., ROMANO, I. & ROUILLER, Y. (2011b). El cuerpo de la mujer y la patria. Insumissia. En línia URL: <http://www.antimilitaristas.org/spip.php?article4884> (data de consulta: 11.09.2014).

MUÑOZ ALONSO, A. (1982). El terrorismo en España. Barcelona: Círculo de Lectores.

NASH, M. (1989). Milicianas and homefront heroines: Images of women in revolutionary Spain (1936-1939). History of European Ideas, 11, 235-244. <http://dx.doi.org/10.1016/0191-6599(89)90212-X>.

NIETZSCHE, F.W. (1983). Així parlà Zaratustra, (Trad. de Manuel Carbonell). Barcelona: Edicions 62.

PIÑUEL, J.L. (1986). El terrorismo en la transición española (1972-1982). Madrid: Fundamentos.

RODOREDA, M. (1962). La plaça del Diamant. Barcelona: Club Editor.

RODOREDA, M. (1966). El carrer de les camèlies. Barcelona: Club Editor.

ROIG, M. (1976). El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62.

ROS, M. (2013). Presoneres del moviment republicà irlandès. Her Majesty’s Armagh Prison 1971-1982. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili [tesi doctoral]. En línia URL: <http://www.tdx.cat/handle/10803/132851> (data de consulta: 17.03.2014).

STAROSELSKY, E.A. (2010). Ni putas, ni santas, ni apátridas ni patrióticas, solo mujeres. Fazendo genero, 9, 1-9.

TEJUELO, T. (1977). El Movimiento Ibérico de Liberación, Salvador Puig Antich y los Grupos de Acción Revolucionaria. París: Ruedo Ibérico.

TOLOSA, C. [pseud. col·lectiu] (1985). La torna de la torna: Salvador Puig Antich i el M.I.L. (4a ed.). Barcelona: Empúries.

VARGAS LLOSA, M. (1973). Pantaleón y las visitadoras. Barcelona: Seix Barral.

VILASECA, A. (2002). La terrorista desarmada. Barcelona: Edicions 62.

ZAJOVIĆ, S. (1992). Militarismo y mujeres en Serbia. En pie de paz, 27, 21-23.