A continuació us presentem la crida completa i detallada d’aquest número dedicat als aspectes no mimètics de la literatura catalana:
En tot text literari la realitat és tant una construcció del món ficcional representat (o dels mons ficcionals representats, ja que poden ser diversos), com una construcció més o menys implícita d’una determinada visió del concepte mateix de realitat extratextual. Aquesta asseveració pot ser discutida argumentadament, ja que l’acadèmia és l’àmbit que acull la pluralitat de plantejaments sobre els trets que defineixen allò que anomenem ‘literatura’, que han estat font de conflicte en l’àmbit teòric durant bona part del segle xx. No obstant això, l’afirmació en qüestió constitueix sens dubte un interessant punt de partida per entendre d’una manera més fonda, complexa i precisa el funcionament del text literari a nivell pragmàtic, semàntic i filosòfic en general. L’existència mateixa de la realitat ha estat posada en dubte en algunes línies del pensament contemporani, o bé se n’ha qüestionat l’estatus tradicional com a dimensió exterior a la ment, estable i cognoscible. Justament, els reptes epistemològics que hem viscut en les darreres dècades han fet que ens replantegem les bases de la representació literària. En aquest sentit, els estudis literaris i la teoria de la literatura han estat uns catalitzadors de concepcions i perspectives que han anat apareixent en altres disciplines, com ara la sociologia, l’antropologia, els estudis culturals, la filosofia, l’etnopoètica, la història de les religions, la psicologia o la teoria de la història. Es tracta d’una veritable revolució en l’anàlisi dels textos literaris que, si bé ens situen en el marc més actual de la recerca en el camp de les humanitats, alhora ens retorna d’alguna manera al paradigma anterior a les primeres formulacions de la teoria literària que naixien amb la voluntat de convertir-la en una disciplina autònoma (de la moral, la història, la filosofia, etc.). Després de dècades de pretendre localitzar, desmuntar i conceptualitzar el literarietat, sembla que hi hagi dos camins que un/a investigador/a a hores d’ara pot seguir: actuar com si la borrascada intel·lectual del postestructuralisme i els diferents girs epistemològics (lingüístic, espacial, performatiu, neurològic...) no haguessin succeït o afectessin únicament a altres branques del saber, acceptant de forma acrítica els postulats teòrics de la filologia moderna; o bé, focalitzar en el text literari, però assumint la magnitud potencial de transformació de les idees esmentades, és a dir, que el text literari és travessat per vectors extrets d’altres disciplines que no havien estat concebuts en principi per indagar en textos narratius, poètics o d’assaig literari. Ens trobem, en tot cas, davant d’una manera de penetrar en el teixit literari que serveix per extreure conclusions que van més enllà de les meres referències historiogràfiques i formalistes, alhora que assumeixen sense gaire contrarietat el component ideològic de les mirades acadèmiques pròpies i alienes.
Les diverses teories sobre la literatura no mimètica que s’han desenvolupat entre el segle anterior i l’actual es decanten decididament per aquesta segona via, segurament per la natura crítica i transgressora que forma part gairebé intrínsecament d’unes modalitats literàries que solen trencar esquemes epistemològics de la mateixa manera que qüestionen esquemes ideològics i morals. El present monogràfic pretén introduir en l’estudi de la literatura catalana els plantejaments consolidats a nivell internacional en el marc d’aquestes teories (vegeu la bibliografia de referència en la part inferior). Així, seran tractades des de les manifestacions medievals del meravellós cristià i de llegendes de diferents orígens, fins a la narrativa més recent que hibrida gèneres i modalitats del no mimètic, com ara el fantàstic, el relat especulatiu o d’anticipació, la fantasia clàssica o urbana, el surrealisme o la iconografia neogòtica, passant per autors/es i obres que potser sí que han estat estudiats (Ruyra, Perucho, Calders, Rodoreda, Pedrolo), però que no han esgotat la seva capacitat de respondre a les qüestions interdisciplinàries que es presentaven més amunt, o d’altres que han estat força marginats/des i que cal cercar en arxius o bé en llibreries de vell per localitzar-ne els texts. Una obra que va suposar un veritable revulsiu en aquest sentit va ser l’antologia de literatura fantàstica i especulativa Els altres mons de la literatura catalana (2004), a càrrec de Víctor Martínez-Gil, que ha permès obrir moltes portes als interessats en aquestes modalitats no mimètiques, disseccionades per l’editor amb la perspicaç capacitat d’anàlisi que el caracteritza. Els treballs sobre literatura catalana que trobareu a la bibliografia de referència que s’adjunta són una exemples de llibres més específics, dedicats a un període, un/a autor/a o una obra considerats sota un prisma no mimètic. No podem oblidar que actualment es produeix un espectacular increment de la narrativa de caràcter no mimètic en llengua catalana, en particular de la narrativa fantàstica i d’anticipació, per bé que a nivell promocional es defugin aquestes categories pel pes històric del realisme en el sistema literari nostrat.
En aquest monogràfic, doncs, es publicaran treballs que tractin sobre la representació de la irrealitat en la literatura catalana d’acord amb les línies teòriques esmentades o d’altres que permetin diàlegs i confluències amb les aportacions existents en aquest mateix terreny, tot i que òbviament tindran prioritat les propostes que denotin originalitat i contribueixin així a l’avanç en l’estudi de la literatura en llengua catalana. Seran igualment ben rebudes les propostes de caràcter comparatiu amb altres literatures ibèriques i romàniques.
CALENDARI
Recepció de propostes: 1 de setembre de 2024
Confirmació de l’acceptació de propostes: 10 de setembre de 2024
Tramesa dels articles preseleccionats: 15 de gener de 2025
Enviament de l’avaluació dels articles: 1 d’abril de 2025
Tramesa de la versió revisada dels articles: 15 de maig de 2025
Publicació de la revista: desembre de 2025
La proposta ha de contenir el nom i cognom(s) de l’autor/a, la seva afiliació i adreça electrònica, el títol de l’article, un resum de 250 paraules aproximadament i una bibliografia orientativa. Us preguem que envieu les propostes a:
Alfons Gregori – alfons@amu.edu.pl
Els/les autors/s de propostes acceptades rebran la notificació corresponent per correu electrònic en el termini establert, així com les normes d’estil que hauran d’adoptar en l’elaboració dels articles preseleccionats. Ja podem anunciar, tanmateix, que aquests, a més d’inèdits, hauran d’estar redactats en català, tenir una extensió màxima de 35.000 caràcters (inclosos els espais) i presentar en anglès el títol, els mots clau i el resum.
Els articles preseleccionats seran sotmesos a una doble avaluació anònima per part d’especialistes externs/es, la qual determinarà si són publicables (amb o sense modificacions) o si són descartats definitivament. Cal advertir, tanmateix, que a causa del límit d’extensió del número, les avaluacions positives no garanteixen la publicació del treball preseleccionat. En tot cas, seran publicats els millors articles rebuts d’acord amb els criteris editorials de l’editor del número i l’equip d’Studia Romanica Posnaniensia.
Studia Romanica Posnaniensia és una revista acadèmica editada per l’Institut de Filologia Romànica de la Universitat Adam Mickiewicz (Poznań, Polònia) des de 1971, actualment amb 4 volums a l’any, en versió tant impresa com electrònica en Open Access. S’hi ofereix un espai rellevant a treballs circumscrits als camps d’estudi de la lingüística, la literatura, la traductologia i la didàctica de les llengües romàniques. Es tracta d’una publicació indexada a SCOPUS; DOAJ; INDEX COPERNICUS JOURNALS MASTER LIST; EBSCO PUBLISHING; Polska Bibliografia Naukowa; ERIH - (2007-2014); ERIH PLUS 2015; WorldCat; Google Scholar; CEEOL, així com en la llista ministerial polonesa de revistes acadèmiques (100 punts, 2024). Els números publicats des de l’any 2000 fins a l’actualitat es poden consultar en el següent enllaç:
http://pressto.amu.edu.pl/index.php/srp/issue/archive
DOI: 10.14746/strop ISSN: 0137-2475 e-ISSN: 2084-4158
Bibliografia de referència
Sobre literatura catalana
Darici, Katiuscia (2020). La piel fría de Albert Sánchez Piñol: una novela in limine. Verona; Bolzano: QuiEdit.
Gregori, Alfons (2015). La dimensión política de lo irreal: el componente ideológico en la narrativa fantástica española y catalana. Poznań: WN UAM.
Gregori, Carme (2006). Pere Calders: tòpics i subversions de la tradició fantàstica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Guillamon, Julià (1989). Joan Perucho i la literatura fantàstica. Barcelona: Ed. 62.
Munné-Jordà, Antoni (1995). Temps obert de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures. Tàrrega: Ajuntament de Tàrrega.
Penalba, Neus (2024). Fam als ulls, ciment a la boca: una lectura de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. València: 3i4.
Sobre narrativa fantàstica
Bessière, Irène (1974). Le récit fantastique: la poétique de l’incertain. París: Librairie Larousse.
Bouvet, Rachel (2007). Étranges récits, étranges lectures: essai sur l’effet fantastique. Quebec: Presses de l’Université du Québec.
Campra, Rosalba (2008). Territorios de la ficción: lo fantástico. Sevilla: Renacimiento.
Ceserani, Remo (1999). Lo fantástico. Trad. de Juan Díaz de Atauri. Madrid: Visor.
Erdal Jordan, Mery (1998). La narrativa fantástica: evolución del género y su relación con las concepciones del lenguaje. Frankfurt am Main; Madrid: Vervuert; Iberoamericana.
Jackson, Rosemary (1981). Fantasy: The Literature of Subversion. Londres; Nova York: Routledge.
Roas, David (2011). Tras los límites de lo real: una definición de lo fantástico. Madrid: Páginas de Espuma.
Vilella, Eduard (2007). Doble contra senzill: la incògnita del jo i l’enigma de l’altre en la literatura. Lleida: Pagès Editors.
Sobre fantasia
Armitt, Lucie (2005). Fantasy fiction: an introduction. Nova York; Londres: Continuum.
Fabre, Jean (1992). Le miroir de sorcière: essai sur la littérature fantastique. París : José Corti.
James, Edward & Farah Mendlesohn (eds.) (2012). The Cambridge Companion to Fantasy Literature. Cambridge: Cambridge University Press.
Mathews, Richard (2002). Fantasy: The Liberation of Imagination. Nova York; Londres: Routledge.
Mendlesohn, Farah (2008). Rhetorics of Fantasy. Middletown: Wesleyan University Press.
Sobre narrativa especulativa
Gleick, James (2017). Time Travel. A History. 4th Estate: Londres.
Moreno, Fernando Ángel (2010). Teoría de la literatura de ciencia ficción: poética y retórica de lo prospectivo. Vitòria: Portal Editions.
Scholes, Robert & Eric S. Rabkin (1977). Science Fiction: History, Science, Vision. Oxford: Oxford University Press.
Suvin, Darko (1979). Metamorphoses of science fiction: On the poetics and history of a literary genre. New Haven; Londres: Yale University Press.
Altres
Murat, Michel (2013). Le Surréalisme. París: Librairie Générale Française.
Toldrà, Albert (2010). Mestre Vicent ho diu per espantar: El més enllà medieval. Catarroja; Barcelona: Afers.