Joan Maragall: creació, traducció i reescriptura

Main Article Content

Francesco Ardolino

Abstrakt

What is the role of translation in Maragall’s work? If his first goal was to bestow cultural support to Catalan literature with the addition of the European authors of Modernism, the second stage of the Catalan poet’s agenda becomes more ambitious, delving into the origins of Western literature and culminating in the translation of the Homeric Hymns. My contribution analyzes how, on the one hand, the Catalan rewriting of the works of Nietzsche, Goethe, Novalis, or Dante draws a progressive and continuous line within Maragall’s ideas; and, on the other hand, what impact these versions have on his own literary creation, through the loanwords that spread across his translations, and his poetry.

Downloads

Download data is not yet available.

Article Details

Jak cytować
Ardolino, F. (2021). Joan Maragall: creació, traducció i reescriptura. Studia Romanica Posnaniensia, 48(3), 5-18. https://doi.org/10.14746/strop.2021.483.001
Dział
ARTICLES

Bibliografia

  1. Alsina, V. & Pòrtulas, J. (2009). A propòsit de la versió dels Himnes Homèrics de Joan Maragall. Dins M. Ortín & D. Pujol (eds.). Llengua literària i traducció (p. 51-80). Lleida: Punctum.
  2. Ardolino, F. (2006). Una literatura entre el dogma i l’heretgia. Les influències de Dante en l’obra de Joan Maragall. Barcelona: Cruïlla.
  3. Aulet, J. (1992). Josep Carner i els orígens del Noucentisme. Barcelona: Curial.
  4. Balasch, M. (1974). Himnes Homèrics. Versió poètica catalana. Barcelona: Curial.
  5. Bosch Rabell, M. (2018). El pensamiento romántico de Maragall. Contrastes. Revista Internacional de Filosofía, XXIII (1), 59-76. DOI: 10.24310/Contrastescontrastes.v23i1.5463
  6. Campi, R. (2000). Joan Maragall i J. W. Goethe. La influència de l’escriptor alemany en el pensament civil de Maragall. Els Marges, 68, 13-49.
  7. Cerdà i Surroca, M. À. (1981). Els pre-rafaelites a Catalunya. Barcelona: Curial.
  8. Cornudella, J. (2018). “Jo li he obert l’última porta”. Notes sobre Nausica en la poesia de Maragall. Haidé. Estudis maragallians, 7, 29-44.
  9. Duran, M. (2004). Una mostra primerenca de la influència de Goethe sobre Maragall: la sèrie “Claror”. Zeitschrift für Katalanistik, 17, 131-154.
  10. Eisner, C. (2009). Maragall, Joan. Dins F. Lafarga & L. Pegenaute (eds.). Diccionario histórico de la traducción en España (p. 752-753). Madrid: Gredos.
  11. Foster, B. (2007). The Songs of Edvard Grieg. Woodbridge: Boydell Press.
  12. Fulquet, J. M. (1995). Recreación, adaptación, asimilación, imitación. Quimera, 140-141, 68-70.
  13. Gavagnin, G. (2007). Traducció i reescriptura. A propòsit de les traduccions d’Esclasans de poesia italiana. Els Marges, 83, 61-76.
  14. Huysmans, J.-K. (1895). Là-bas. París: Tresse & Stock.
  15. Maragall, J. (1913). Himnes Homèrics. Traducció en vers de Joan Maragall i text grec amb la traducció literal de P. Bosch Gimpera. Barcelona: Institut de la Llengua Catalana.
  16. Maragall, J. (1960). Obra Completa, 1. Barcelona: Selecta.
  17. Maragall, J. (2007). Com si entrés en una pàtria (ed. de G. Casals). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  18. Maragall, J. (2020). Obres completes, I (ed. de Ll. Quintana & I. Moreta). Barcelona: Edicions 62.
  19. Marçal, M.-M. (2018). Entorn dels hexàmetres maragallians (ed. de J. Pujol). Haidé. Estudis maragallians, 7, 83-101.
  20. Miralles, C. (2003). L’èpic i el tràgic. Sobre la poètica de l’últim Maragall. Dins Professor Joaquim
  21. Molas: memòria, escriptura, història, II (p. 721-741). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  22. Moreta, I. (2014). Ernest Hello: les motivacions d’una traducció de Maragall. Haidé. Estudis maragallians, 3, 119-125.
  23. Murgades, J. (2019). El Goethe de Maragall o com es pot suplir “la falta d’una tradició literària pròpia i seguida”. Quaderns. Revista de traducció, 26, 33-49.
  24. Novalis (2016). Heinrich von Ofterdingen. Berlín: Hofenberg Sonderausgabe.
  25. Palol, M. de (2016). Obra poètica completa. Girona: Curbet Edicions.
  26. Pons, J. S. (1914). Notes de Littérature Catalane. Revue Catalane, VIII (91), 186-193.
  27. Quintana, Ll. (1996). La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  28. Quintana, Ll. (2020). “Pròleg”. Dins J. Maragall. Ifigènia a Tàurida (p. 9-25). Barcelona: Institut del Teatre.
  29. Riba, C. (1967). Obres Completes, 2: Assaigs crítics. Barcelona: Edicions 62.
  30. Torné, R. (1999a). Traducciones catalanas de los poemas homéricos. Tempus, 23, 5-15.
  31. Torné, R. (1999b). Joan Maragall traductor d’Hesíode? Faventia, 21 (1), 139-143.
  32. Torné, R. (2001). Sobre l’edició dels Himnes homèrics de Joan Maragall per l’IEC. Dins: A. Roca (ed.). Actes del Simpòsium “L’aportació cultural i científica de l’Institut d’Estudis Catalans” (p. 87-93). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  33. Torrent, R. (2011). Maragall, Joan. Dins M. Bacardí & P. Godayol (eds.). Diccionari de la traducció (p. 314-316). Vic: EUMO.
  34. Tur, J. (1974). Maragall i Goethe. Les traduccions del Faust. Barcelona: Universitat de Barcelona.
  35. Valentí, E. (1973). Els clàssics i la literatura catalana moderna. Barcelona: Curial.